Ni bri bo, microbi”. Pere Quart (Joan Oliver) va incloure el “microbio” en el seu Bestiari. En un poema molt breu, de només quatre paraules, resumeix la idea que durant molt de temps s’ha tingut dels microbis: uns organismes que existien només per causar malalties. Però convé que coneguem també l’existència de molts altres microbis que, en molts casos, no solament són beneficiosos per a les persones, sinó també necessaris. La diversitat microbiana que hi ha en un estanyol, en un camp de blat, en una badia o a la nostra boca pot ser molt més gran que la diversitat d’animals i plantes en qualsevol lloc de la Terra. És la biodiversitat invisible.
Arthur Kornberg (1918-2007), autor d’aquest llibre, va ser un bioquímic nord-americà guanyador del premi Noble de fisiologia o medicina de 1959. L’origen d’aquests CONTES DE MICROBIS es remunta a la dècada de 1950, quan Kornberg explicava als seus tres fills contes que anava inventant sobre microbis i malalties. Unes dècades més tard, va narrar aquelles històries als seus néts, però va fer-ho amb un altre format: construint rodolins i altres versos fàcils i ficant en cada història el nom d’algun nét o néta o d’algun cosí dels seus nets.
Recitar a la mainada o amb la mainada els rodolins i versos amb rima senzilla d’aquests CONTES DE MICROBIS és una manera entretinguda d’introduir-los en el món de la microbiologia, i ensenyar-los què són i que fan els microbis. És un llibre mols especial, fruit de l’amor a la família i a la ciència de diverses persones.
La Fundació Alsina i Bofill, que té entre els seus objectius la promoció del català en el món de la ciència i que ha participat en la traducció al català de llibres de texts universitaris de matèries científiques, dóna suport a la publicació en català d’aquesta obra de divulgació.