Lars Mytting, juntament amb Karl Ove Knausgård, és un dels màxims exponents de la narrativa escandinava. Amb El llibre de la fusta, un deliciós homenatge a la nostra relació amb la natura, ha assolit la condició de best-seller internacional. Quan estem davant d’una llar de foc ens envaeix la dolça calma espiritual de veure dansar les flames i escoltar els espetecs de la fusta. És la culminació d’una mena de litúrgia mil·lenària que no comença en l’acte de disposar els troncs per poder encendre el foc a la primera, sinó que ens porta més enllà, quan les generacions que ens precediren van sembrar als boscos la llavor que ens donarà caliu en els dies freds de l’hivern. L’ésser humà ha acomplert amb abnegació absoluta des de l’alba del temps les feines de talar fusta i emmagatzemar-la. En l’imperi de la virtualitat, poques coses són més tangibles que una muntanya de troncs apilonats després d’haver estat talats a cops de destral. El llibre de la fusta parla de l’amor pel treball i l’exercici manual. Del plaer que s’experimenta en estar en contacte amb el bosc i la natura, de l’instint atàvic de la supervivència i la protecció. És, també, un ric anecdotari sobre la figura del llenyataire—per exemple, en funció de com talla i apila la fusta serà obsessiu, sociable, inestable, mandrós o extravertit—i un impagable llibr...