La poesia no té qui la llegeixi. Hi ha qui l’escolta, acompanyada de música, en algunes lletres de cançons. Però sola, sense més suport que el text, és un tipus d’obra literària que ha anat perdent el seu públic. Més enllà del petit grup de poetes i dels seus amics, és estrany que algú altre compri per gust un llibre de poesia. L’aura de discurs excepcional que sempre havia tingut s’ha anat esvaint. Aquest llibre convida el lector a redescobrir el gènere, sense dissimular les dificultats i els prejudicis que l’afecten, però convençut que la lectura de poesia és una activitat apassionant, sorprenent i divertida.