«Blanques, grogues, vermelles, marrons, amb nom propi com les verdes de Puy, les italianes de l’Úmbria o les rosses d’Armuña, la llentia o llentilla (lens culinaris) és una planta de l’extensa família de les lleguminoses o fabàcies (més de 20.000 espècies) que floreix durant els mesos d’estiu. Menjar de mort, menjar de vida, els jueus les cuinaven en moments de dol i els italians en mengen, acompanyades de cotechino, la nit de Sant Silvestre per a celebrar l’arribada del nou any. És també el primer plat que ofereixen a les dones africanes que acaben de donar a llum, pel seu valor nutritiu.»