El pare havia entomat la custòdia d?aquell llegat, i compto que, quan jo marxava de la casa, obria l?armari per comprovar si tot era al seu lloc, malfiat com era de mi, pensant que no l?hagués obert, tot i no tenir jo la clau, i l?hagués remenat d?alguna manera. Tanta cura tenia ell de tot, però sobretot d?aquell armari i del seu contingut, que de vegades a l?hora dels fantasmes, en aquell espai de temps entre l?acabament d?allò que en diem nit i el començament d?allò que en diem matinada, quan no hi havia cap motocicleta que enfilés el carrer Major i el soroll del meu propi cervell em desvetllava, em semblava sentir remors que venien de dins de l?armari, veus que argumentaven, discutien, xiuxiuejaven o reien. Fins i tot un cop vaig sentir molt clarament aquest mot: Abu-Simbel. Era clar que l?arxiu de la família contenia moltes vides, i no era estrany pensar que els fantasmes hi retornaven de tant en tant a recordar els noms, els llocs, les afeccions i els assumptes pendents (...)