Sense pràcticament adonar-nos-en, vam desconnectar del món rural amb la idea de no tornar-hi més. Amb el temps, hem confrontat la ruralitat i la urbanitat en uns termes molt simplistes: hem associat el camp i les muntanyes a unes pràctiques antigues marcades per la precarietat i l’aïllament, i les ciutats amb la modernitat, el benestar i la comoditat, que ha exterminat, però, tot allò que ha considerat antic, inservible i lent.



L’activista Vanesa Freixa Riba, que fa anys va decidir establir-se amb la família i un petit ramat d’ovelles en una borda centenària al Pallars Sobirà, defensa amb convicció que el ruralisme és a dia d’avui l’opció més intel·ligent de supervivència i adaptació al col·lapse al qual ens aboquem com a societat. Aquest llibre, emotiu i vital, encoratjador i vibrant, encén la flama de debats fonamentals per despertar consciències i moure’ns a l’acció.



«De la simplicitat sorgeixen les grans certeses. Habitar en un espai tranquil, lluny dels sorolls estridents, de les relacions supèrflues i de les olors perfumades artificialment et fa partir d’un espai més net, menys domesticat, més serè. I és aquí, amb la ment i el cos tranquils, quan podem intuir millor què és el que ens convé, el que ens cal per garantir-nos la vida, per tenir una bona vida.»