A la primavera del 86 vaig descobrir aquesta obra que ara tens a les mans. Jo vaig conèixer molt el meu avi i el vaig estimar molt. En canvi, no coneixia la Montserrat Cornet Planells.
Un dia, però, em va venir a veure. Vàrem passar una tarda juntes. Amb emoció, per part de totes dues, li vaig ensenyar objectes i records de l`avi: els últims pinzells, l´última paleta, fotografies, teles...
A partir d´aquell moment he llegit i rellegit sovint el mecanoscrit que la Montserrat em va entregar. M´emociona comprovar com ella, que no el va conèixer, ha pogut captar la gran personalitat que era Santiago Rusiñol i ha sabut descobrir la profunda humanitat del meu avi.
Jo li vaig regalar el poema que havia escrit en memòria d´ell, i li vaig explicar que, a Aranjuez, el dormitori de "El Hostal del Comercio", on ell va morir, es conserva exactament igual. Llavors, va afegir-hi un capítol on ho explica.
Tot parlant amb el meu avi, la Montserrat comenta que el seu món ja no existeix i li explica, de passada, com és el seu món d´ara i com és ella, com pensa ella...
Ara que el llibre ha estat publicat, gràcies a un grup de dones i homes que encara recorden i estimen Santiago Rusiñol, em sento feliç i desitjo que tothom ho passi bé descobrint tot allò que la Montserrat va descobrir cercant un Rusiñol ple de vida.
Qui ja coneix l´autora comprovarà que el llibre està escrit, com tot el que ella ha publicat fins ara, amb un estil planer, senzill, directe i, sobretot, amb molt d´amor.