En el decurs del temps, la feina de transformació de la terra en quelcom útil esdevingué un ofici que s’especialitzà en una sèrie de parcel·les relacionades totes amb la primera matèria: el fang. De les moltes vessants hagudes, aquella a la qual al·ludirem en aquest treball serà la de l’home dedicat a fer rajoles: el rajoler; en un procediment que partia de la preparació de la terra, després enfilava per diverses etapes fins aconseguir que la peça desitjada fos enllestida. L’enfocament del treball serà etnogràfic expressat en forma de vocabulari, per tal de deixar un testimoni fefaent d’aquesta dedicació, en aquest trajecte que creiem que agonitza. Es presenta seguint la pauta desenvolupada en altres estudis que hem publicat; és a dir, el procés d’elaboració de la peça, que es pot resseguir tal com realment feia el mateix artesà; es descriuen els materials, les eines, la preparació prèvia d’alguns components. Tot acompanyat d’un petit epíleg històric d’aquesta menestralia, en un intent d’esbrinar el passat, veure’n l’evolució i analitzar les causes del seu declivi. A més de dibuixos i fotografies que fan l’ofici més proper.
Biografía del autor
Les afeccions intel·lectuals de Maria Teresa Muntanya discorren pels viaranys de dues disciplines no gaire dispars: l’onomàstica i l’etnogràfica. En ambdues es recullen noms, uns de propis -noms de lloc- i uns altres de genèrics-noms d’eines, de feines, etc. En el primer camp, ha publicat la toponímia de la Canonja i els noms de llocs sotaiguats de la mar sitgetana a la rapitenca, l’onomàstica de l’antic terme de Tarragona -en col·laboració-; i també un de navímia: els noms dels vaixells ancorats al port de Tarragona al segle XIX, extrets de fonts documentals, car és l’única referència de temps reculats. En la segona vessant, destaquen els estudis sobre els oficis de ferrer, d’escombrer, de matalasser, d’armadors i remallaires. Gairebé en tots ha col·laborat Miquel Vallès i Delmàs, a càrrec del qual ha anat la part fotogràfica, bé recuperant els masos de la pagesia tarragonina -en el treball de toponímia-, bé intentant conservar una part gràfica relativa als oficis esmentats. Pel que fa a l’epíleg històric, el responsable ha estat Alfred RedondoPenas, aleshores jove historiador, ara exemplar arxiver de l’Arxiu Central Administratiu de la Delegació Territorial del Govern de la Generalitat a Tarragona. Han estat dos els dibuixants que s’han repartit la tasca de reproducció de les eines de l’ofici: Ramon Rosich i Albert Carreras; feina ben coneguda i exercida en el seu àmbit laboral: el Museu de la Vida Rural de l’Espluga de Francolí, el primer dels quals n’és el director.