Montserrat Roig ens presenta, a través de les dones de les famílies Miralpeix i Claret, una Barcelona, la dels anys setanta, encara ancorada plenament en el franquisme però on sembla que algunes coses poden començar a canviar. Roig utilitza la ciutat -l’interior de les cases i els barris on aquestes es troben- per a donar vida als personatges i parlar-nos d’ells. Així, per exemple, els avis romanen a un Eixample decadent, mentre que els fills i els néts l’han abandonat per anar-se’n a viure als barris alts. La tia Patrícia viu en un pis antic a la Gran Via, entre Bruc i Girona. Els Claret, que vivien al carrer Aribau, s’han comprat un pis a Pedralbes. El germà de la Natàlia viu en un pis modern al carrer Santaló. La Natàlia i el seu nebot, dos personatges desarrelats que no troben el seu lloc, en una espècie de recerca de sí mateixos, volten pels carrerons del Born... Montserrat Roig juga amb la ciutat, que esdevé així un símbol omnipresent de les sensacions dels personatges de la seva novel·la.