"Estimat Enric, estimat Alfons, com diu Jordi Petit en el pròleg, és una història d´ahir i fins i tot, encara actual. ¿Cóm poden dos homes organitzar un vida en comú? ¿Cóm podien estimar-se dos nois a la Barcelona dels anys vint? Aquesta novel.la de Montserrat Cornet té la virtut d´evocar una societat i un temps en què l´homosexualitat era la pitjor vergonya social".
Utilitzant una estructura de tipus epistolar, que li permet de despullar els seus personatges, deixant-los que s´expressin amb una sinceritat i una manca d´inhibicions impensables en la vida diària real de la societat de l´època, Montserrat Cornet ens ofereix una exemplar descripció psicològica dels caràcters que sostenen el relat amb els seus intercanvis epistolars, i a través d´ells de la societat en què viuen, amb totes les seves repressions, inconseqüències i malestars.
La subtilesa i la penetració amb què Montserrat Cornet porta a terme aquest treball, alhora ficcional i analític, només pot qualificar-se de "femeni"; es pot dir que el resultat arriba a ser una novel.la homosexual clàssica, en la qual els actors no apareixen feminitzats ni semblen contaminats per cap tipus de transposició femenina.