"Em sento com una pedra amuntegada en una tartera. Si algú o alguna cosa encerta a moure-la, cauré amb les altres rodolant cap avall; si res no s´atansa, m´estaré quieta aquí dies i dies..."
La Conxa es veu així quan empresonen el seu marit al final de la Guerra Civil. D´adolescent, ella va haver de deixar la família en un poble del Pallars per viure amb la de la seva tia i, d´aquesta manera, ajudar-la en una altra població de la mateixa comarca. Allà va conèixer en Jaume, paleta i fuster d´un poble veí, de qui es va enamorar, i s´hi va casar. Per raó de la Història, a la protagonista li cal aprendre de la resistència pacífica dels minerals.